Un pilar necessari per seguir endavant

Va néixer en temps de tempesta, vestint una mirada verda esperança que marcaria el camí del seu destí, sería una persona sempre plena d'il·lusió.

 Fou un pilar necessari per seguir endavant.

Patiment i sofriment ens explicaven els plecs del seu rostre i mans. Bondat i innocència mostraven els seus ulls quan et miraven. I un cor enorme on tots hi tenien cabuda, per ella mai ningú era massa dolent.

Un pilar necessari per tirar endavant.

Una dona lluitadora i humil, preocupada per les necessitats de tothom excepte per les seves pròpies. Amb una única ambició, la nostra felicitat. Vivia pels altres, no somniava amb cap fita personal. Sempre disposada a ajudar i donar un cop de mà sense esperar res a canvi.

Era un pilar necessari per seguir endavant.

No havia vist món, però la seva vida hauria emplenat més d'un llibre gruixut, tot i que pocs eren els que en sabien cinc cèntims. Amb ella s’ha emportat els records més secrets que mai ningú ha esbrinat.

 Un pilar necessari per seguir endavant.

I a l'hivern del seu senzill camí ens l'arranca una bèstia que devora feroçment els records feliços que va tenir, guardant-los gelosament en l'oblit, i impedint que pogués reconéixer els nostres petons i abraçades.

Un pilar necessari per seguir endavant.

Tots portarem la cicatriu de la seva absència perquè, la mare, la germana, la iaia, la tieta, la dona, l'amiga..., la Pilar, un nom que mai va portar envà, va ser sempre un pilar que es mantingué en peu i ferm per ajudar-nos a tots a seguir endavant.

Només tinc un desig, que algun dia tots puguem ser recordats amb el mateix afecte i amor amb els quals la recordarem a ella, la nostra Pilar.

Avui, els nostres cors ploren en la foscor.

Però el sol tornarà a lluir a cada trenc d'alba.

Ara nosaltres, sense ella, hem de seguir endavant.

(A la meva iaia estimada. Haurem d'apendre a viure sense tu. T'estimem Pilar)
"Fins demà..., si Déu vol"
❤ 04/02/25 - 12/01/20 💔


-------Versión en español-------

Un pilar necesario para seguir adelante.

Y en el invierno de su sencillo camino nos la arranca una bestia que devora ferozmente los recuerdos felices que tuvo, guardándolos celosamente en el olvido, e impidiendo que pudiera reconocer nuestros besos y abrazos.

Un pilar necesario para seguir adelante.

Todos llevaremos la cicatriz de su ausencia porque, la madre, la hermana, la abuela, la tía, la amiga, la mujer ..., Pilar, un nombre que nunca llevó en vano, fue siempre un pilar que se mantuvo en pie y firme para ayudarnos a todos a seguir adelante.

Sólo tengo un deseo, que algún día todos podamos ser recordados con el mismo cariño y amor con los que la recordaremos a ella, nuestra Pilar.

Hoy, nuestros corazones lloran en la oscuridad.

Pero el sol volverá a lucir cada amanecer.

Ahora nosotros, sin ella, tenemos que seguir adelante.